Fuentequenace (Matet). 19 octubre 2025
La segona ruta de la tardor la realitzarem en ple centre de la serra d’Espadà, partint d’un paratge natural anomenat Fuentequenace, a escassa distància de la xicoteta localitat de Matet.
Vint participants ens vàrem ajuntar a les 9 del matí per començar poc després amb una pujada prolongada però d’escàs desnivell. La primera part d’esta ruta va ser per un camí que recentment ha sigut asfaltat. Vam descansar una hora i mitja més tard per esmorzar a l’àrea recreativa de Font Artea, un bonic lloc amb bancs i cadires de pedra envoltats d’oliveres.
A mitjan ruta, prop de la població de Pavías, vam canviar l’asfalt per una pista forestal per poc posteriorment seguir per una senda on es barrejaven els pins amb les sureres. A poc a poc anàvem baixant per trams de sendes i trams de pistes forestals fins a arribar de nou al punt d’inici, completant així per Espadà una senzilla i tranquil·la ruta, ja que durant tot el matí no vam veure pràcticament ningú.
El nom del paratge Fuentequenace es deu a un naixement d’aigua que, amb un petit salt, ompli un toll d’aigües profundes i cristal·lines que, junt amb uns xops, atorguen una bellesa singular a este lloc de la serra d’Espadà. Ací, vam finalitzar la ruta i a continuació vam ocupar una de les taules de pedra per preparar el típic pícnic que fem en acabar les rutes.
I també, com sempre, després de dinar, vam anar al bar a prendre el café. Esta vegada, a la terrassa d’un restaurant als afores de Matet.
Les fotos, molt aconseguides. Gràcies per tot.
Volver a la Sierra de Espadán siempre es un aliciente, a pesar de ser una ruta sencilla y con bastantes tramos de pista. Lo que me gustó más del paraje fueron los dos rincones donde paramos a almorzar y a comer, cada uno de ellos con diferente encanto, y si a eso se le añade la buena compañía y las risas compartidas pues qué más se puede pedir a una jornada de senderismo. Y por último solo me queda dar las gracias a Gustavo por hacer de guía y organizarlo.
Una ruta con unas vistas preciosas merece la pena la subida, acompañado de un clima soleado y la buena compañía, fue un día espectacular, gracias a Gustavo por hacer de guía.
Una ruta estupenda. La primera parte fue por asfalto, aunque no por carretera; teníamos arboleda a los dos lados. Sin embargo, digamos que la segunda parte, al dejar el asfalto, fue maravillosa, en un entorno puramente natural. Destacar también las dos áreas de picnic muy bien equipadas. Muy bien organizado y guiado. ¡Gracias! 🥾🧺