Marjal Pego-Oliva 25 de gener 2026
En aquesta ocasió, més que una ruta, va ser un passeig molt senzill on vam recórrer amb Óscar com a guia el parc natural de la Marjal de Pego-Oliva. Una àrea natural entre les províncies de València i Alacant i que consta de 1.255 ha.
Ens vam reunir a les 10 del matí (no vam madrugar molt aquesta vegada) més d’una vintena de participants en el paratge de la Font Salada, que sorprén el visitant si toca l’aigua de l’estany en estar més calenta del que es pugui imaginar; i és que es tracta d’un brollador d’aigües termals amb propietats curatives per a la pell.
Haguera sigut una magnífica visita si no haguera sigut pel molest vent que ens va acompanyar durant quasi tota la ruta.
Vam començar caminant paral·lels al riu Bullent, un riu molt curt, de vora 7 km, però que en aquests dies venia ple de cabal a causa de les copioses pluges dels últims dos mesos.
Itinerari saludable
Salut, territori i tradició
«Tradicionalment, s’han usat recursos que ens ofereix la naturalesa per a la millora de la nostra salut o per a la prevenció de malalties. En aquest territori, està ben documentat l’ús de les plantes per a bregar amb els mals que afligeixen als seus pobladors. Aquest coneixement etnobotànic al costat de remeis de tradició oral, considerats màgics, són encara utilitzats i formen part de la medicina popular.»
«Moltes plantes silvestres es van usar també com a part del receptari comestible. La tradició de recol·lectar «males herbes» o fer herbetes, s’està recuperant ara amb la volta a les arrels de la cuina amb productes de proximitat. Aquest Parc Natural està replet de valors naturals, culturals i immaterials que és important conservar. Cuidar i protegir la naturalesa és cuidar-nos i protegir-nos a nosaltres mateixos.»
Proposta d’activitat saludable:
«Ha arribat el moment de partir, però abans, fes un balanç de com et trobes ara. El teu estat d’ànim és el mateix que en arribar? Què sents? Has gaudit de l’experiència? I finalment, que no menys important… Pots aprofitar i tindre un moment d’agraïment per tot allò que ens ha oferit la naturalesa.»
«En tot passeig amb la natura u rep molt més de cerca» – John Muir
Vam recórrer el parc per camins amples i fàcils de transitar, només en alguns xicotets trams hi havia un poc de fang. Els arrossars estaven en aquesta època plens d’aigua, fent l’aparença de llacunes, on una xarxa d’antigues sèquies els travessen en totes direccions.
Vam contemplar en l’alt els nius fets per les àguiles, una de les espècies animals més espectaculars que habiten aquest parc. També una extensa varietat d’aus. I en l’aigua, espècies com les gambetes, els petxinots, el samaruc i el fartet, tortugues, anguiles…
En acabar, vam agafar unes quantes taules en el xiringuito de la Font Salada on vam dinar ja passat el migdia.
Recordeu que la pròxima ruta no serà tan plana com aquesta. Ens desplaçarem fins a Pina (Castelló), per a ascendir al pic de Santa Bàrbara
La ruta preciosa y aunque el viento se empeñaba en fastidiarnos, en algún momento nos ayudaba a caminar. No faltaron las risas. Da gusto caminar con vosotros. Esperando la siguiente.
Fue un dia precioso, empezando por el cariñoso acogimiento de los guias y presentacion de los demas participantes, ya que ha sido mi primera ruta con vosotros, pero a buen seguro, que no sera la ultima.
Me gusto la ruta tan cerca de arrozales y rio , y ni siquiera me molesto demasiado el viento. Genial tambien el chiringuito y la font salada.
Gracias guias, gracias compis y a ti Carmen que me has introducido
Gracias a ti por venir, me alegro que disfrutases de la ruta y que te sintieras a gusto. Espero que nos podamos ver de nuevo pronto.
Mi primera ruta como guia con senderismo Puzol. Una ruta realmente sencilla aunque con muchos caminos; me la preparé días antes y salió bien. Destacar la gran compañía del grupo, y el buen ambiente en toda la ruta. Hasta la próxima 🥾🌴
Gracias especialmente a Óscar en esta ocasión por ofrecerse a hacer de guía en nuestro grupo. La ruta fue sencilla pero muy agradable, y la Font Salada me pareció un rincón muy bonito al que tengo que volver para poder bañarme, no sabía que estaba a más de 20 grados el estanque ni que se permitía el baño. Y como siempre, lo mejor las risas compartidas con los compañeros de senderismo.