Una ruta molt bonica però sobrà calor

El lloc era ideal, la distància no molta, apenes 13 km, i el desnivell moderat, uns 650+, però repartit en tres cotes. Però lo que ningú presagiava era una calor de 30º en la segona setmana de març.

A les 9 del matí, en la plaça d’Alfondeguilla, ens reunirem esta vegada només 10 participants i és que estávem en plenes falles i la mascletà de diumenge segurament restà participants.

Després de prendre café iniciarem un primer tram suau cap l’Arquet, un monument conegut en el terme d’Alfondeguilla i que està en un lloc encantador, en el fons d’una vall, creuat per un riu i envoltat de frondosa vegetació. Un poc més endavant pararem a esmorzar per eixir del barrac després i començar a pujar fins al Coll d’Artana on començaven les primeres panoràmiques de la jornada.

Continuarem baixant per pista per veure poc després la segona pujada, i esta anava a «picar» més, teniem que arribar al Coll de Mondragón i la calor començaba a fer-nos efecte. Però una vegada dalt les vistes eren espectaculars: el Montgó, el Penyagolosa, les Agulles de Benicàssim i pràcticament tota la província de València es podia veure perfectament.

A poc més de 2 km encara quedava l’últim cim, la Penya de Migdia, però ja era tard, ens quedava poca aigua i l’esgotament per calor feia que tinguerem poques ganes de pujar. A més, un home d’una de les casetes properes no ho va recomanar. I va ser una decisió molt acertarda. Paco, el guia d’aquesta ruta ens va portar per una senda espectacular, tota de baixada per arribar a l’entrada del poble on hi havia una font, però, estava sense aigua!!!

De seguida una decisió unànime, tots al bar!

No estava previst dinar al bar però desprès d’una cervesa el que abellia era un bon plat de paella per a uns i de fideuá per a altres.

Malgrat la jornada dureta la gent pareix que va quedar satisfeta i és que les rutes per la Serra d’Espadà no deceben a ningú.