Tornada al pic Espadà

Just 3 anys després vam tornar a pujar al pic Espadà, un dels cims més coneguts de la Comunitat Valenciana. Però aquesta vegada el vam pujar per un dels vessants més complicats a causa del seu desnivell: des d’Alcudia de Veo.

Els 11 integrants del grup que aquesta vegada ens vam reunir a la petita població castellonenca vam eixir a les 9:30 cap a la senda que ens portava quasi fins al cim. Des del primer metre d’aquesta senda amb prou feines hi ha un respir. S’acumulen més de 500 metres positius en tan sols 3 km.

Ens va costar una mica més de 2 hores arribar al cim, on ens vam fer les típiques fotos al costat de la creu, amb vista a la Mediterrània al fons.

El descens el vam fer pel SL que connecta amb la nevera (o pou de neu) situada al costat de la carretera que, travessant-la després d’un breu descans, ens vam disposar a afrontar una nova pujada que ens portava a les fortificacions de la Guerra Civil situades en 2 turons coneguts com les «dos tetas».

A continuació, ens vam dirigir cap al Xinquer, una població abandonada on només queden ruïnes i vestigis del passat. Des del Xinquer, una pista ampla de baixada ens va portar a una llera seca per on vam arribar a l’entrada d’Alcudia de Veo, aprofitant per a dinar, un poc tard, ja que es van fer les 15:30.

Per a rematar aquesta intensa i dura jornada, vam prendre café a la terrassa del bar de la piscina, aprofitant els últims raigs de sol de la vesprada.