
Travessa Torrijas-Manzanera: 25 de maig 2026
El passat diumenge 25 de maig el Club Atletisme Puçol va tornar a organitzar una ruta lineal que, amb l’ajuda de l’autobús, es pot realitzar aquest tipus de rutes en deixar-nos i recollir-nos en llocs diferents.
En aquesta ocasió, l’autobús ens va deixar a la localitat turolenca de Torrijas per a recollir-nos, ja de vesprada, a Manzanera, havent de completar un trajecte d’uns 14 km, majoritàriament amb un desnivell negatiu, amb el riu Torrijas sempre present i amb bones ombres per la gran arbreda existent. Una ruta, per tant, agradable de caminar en un dia calorós com aquest diumenge de maig.
Els 27 participants d’aquesta ruta eixirem a les 9:45 des de la xicoteta localitat de Torrijas, baixant cap a la carretera per a trobar la senda que pertany al PR-TE 7. Una senda molt bonica sense apenes dificultats que baixa fins a Manzanera. La primera part del trajecte era més salvatge i un poquet més exigent amb xicotetes pujades i baixades. camí s’inicia a la dalt d’eixida de Manzanera cap a Torrijas.
Vam parar a esmorzar en un pla dominat per xops abans que començara a fer més calor. Vam continuar de baixada fins a trobar-nos amb la bonica cascada del Molino, un lloc bonic ple d’aigua i vegetació.
Seguint per la senda ens vam trobar amb diverses fonts como la del Gavilán i la del Cañuelo, i amb alguna que altra cascada més. El riu, amb la remor de les seues espectaculars aigües cristal·lines, ens va acompanyar tot el trajecte oferint la seua frescor en un matí calorós.
Després de creuar pel balneari del Paraíso en Los Cerezos, v am parar a dinar de pícnic un parell de quilòmetres abans, on hi va haver qui va aprofitar per a banyar-se al riu.
Vam reprendre la marxa cap a Manzanera, on la senda es va convertir en un camí còmode fins a arribar al poble, on vam fer l’última parada (la més gratificant), esta vegada per a prendre’ns un gelat a la terrassa d’un bar.
El tresor verd del PR entre Torrijas i Manzanera
El passat 24 de maig, el grup de Senderisme Puçol vam posar rumb a les terres turolenques per a recórrer un dels senders més refrescants i amb major biodiversitat de la Serra de Javalambre: el PR que unix Torrijas amb Manzanera. Una jornada marcada pel so de l’aigua, la frondositat dels boscos i una explosió de vida primaveral en ple cor del Maestrat-Javalambre.
El Sender de l’Aigua: El Riu Torrijas i les seues Cascades
El gran protagonista d’este trajecte és, sens dubte, el Riu Torrijas (també conegut en alguns trams com a riu Paraíso). A finals de maig, el riu lluïa amb un cabal generós, regalant-nos un paisatge sonor constant.
Al llarg del sender, l’aigua s’obri pas entre canons calcaris, formant espectaculars cascades, salts d’aigua i tolls d’aigües cristal·lines (com les famoses fonts de Manzanera). El contrast de la roca calcària amb la força de l’aigua crea racons fotogràfics espectaculars i una sensació de frescor que ens va acompanyar durant tota la caminada.
Ecologia i Biodiversitat: Un Refugi d’Alta Muntanya
El que fa verdaderament especial este PR és la increïble riquesa ecològica que creua. En moure’ns en altituds que ronden els 1.000 metres, la varietat d’hàbitats és fascinant:
- Vegetació de ribera i ombria: Als marges del riu vam caminar sota l’ombra de densos boscos de xops, salzes i oms, amb unes fulles que lluïen el verd intens propi de la primavera. A les zones més humides i protegides, les majestuoses pinedes de pi roig i les savines catifaven els vessants.
- Micromons de ioga i falgueres: Les parets de roca calcària pròximes a les cascades formen autèntics «jardins verticals» plens de iogues xopades i falgueres que depenen directament de la humitat constant del riu.
- Fauna i Biodiversitat: Encara que els animals més grans solen esquivar els senderistes, la zona és un santuari per a aus rapaces que niuen als cingles superiors, així com per a amfibis i macroinvertebrats aquàtics; la seua presència als tolls és el millor indicador de l’excel·lent qualitat i puresa d’estes aigües.









A pesar del calor, que aún siendo la ruta en la provincia de Teruel pegó fuerte durante toda el día, al transcurrir la senda casi todo el rato por zona sombría pudimos disfrutar de esta travesía, y por supuesto agradecí tener el río al lado para en el ultimo tramo poder bañarme y refrescarme. Gracias Gustavo por organizarlo y además poder ir en bus.
La ruta preciosa , era la primera vez que iba con este grupo, aunque conocía a algunos , los compañeros , genial , y la ruta repito que me encantó , gracias a todos sobre todo a Gustavo y Cinta por la organización .Besos
Muchas gracias a ti, Amparo, me alegro que te gustase la ruta y lo pasaras bien. Hasta la próxima.
A pesar de conocer ya la zona, disfruté muchísimo de la salida. La primavera transforma siempre el paisaje, llenándolo de colores y aunque también de bichitos que se cebaron con algunos compañeros, hace la ruta especial.
Como siempre, lo mejor la buena compañía durante todo el recorrido. Muchas gracias por todo.
Lo de los bichitos que sentimos sus picaduras el día siguiente algun@, formará parte del anecdotario de nuestras rutas compartidas. Y como bien dices, lo mejor siempre la buena compañía y las risas que nos echamos durante el recorrido. Y sí, los campos de amapolas estaban espectaculares. Seguiremos caminando en Senderismo Puzol mientras la salud lo permita. Un abrazo Susi.
Estupenda ruta. Para repetir.