De nou, una ruta més per la província de Terol organitzada pel C.A. Puçol fixada per el 2 de juny.
Vam repetir la mateixa ruta de l’any passat, la de la Cascada de la Hiedra, prop de Mora de Rubielos, que en aquella ocasió no poguérem completar del tot a causa d’una tempesta.
Però enguany l’oratge fou meravellós amb sol, sense calor i de tant en tant un airet molt agradable que llevava dificultat a esta ruta ja de si fàcil amb 420+ de desnivell repartits en 14 km. Açò si, en quasi tot moment anàvem caminant entre els 1400 i 1650 metres d’altitud.
Els 18 participants ens vam reunir la bar de l’entrada de Mora a les 9 del matí per eixir poc després del café amb els cotxes uns kilòmetres per la carretera que va a la Virgen de la Vega fins arribar al port de San Rafael on donàrem la volta per a baixar fins trobar el punt d’eixida d’este espectacular itinerari.
Els primers 3 km eren de pujada constant però sense dificultat anant a un ritme molt suau pel mig d’un bosc espés de pins de gran alçada. L’ombra dels arbres estigué garantizada durant tot el trajecte.
Férem el primer alt al port de San Rafael (1560) per a esmorzar i guadint de majestuoses vistes de la comarca de Gúdar.
Continuàrem després per un terreny favorable, pla, per pista forestal fins arribar a l’alt de La Olmedilla, fàcil de pujar a pesar que té 1640 metres d’altitud. Novament vistes extraordinàries de paisatges que llevaven la respiració i on ens férem una altra sesió fotogràfica.
A partir d’eixe punt s’acabàrem les pujades i començàrem un llarg descens fins arribar a la cascada de la Hiedra. Anàvem amb la incertesa pensant que per culpa de la sequera la cascada no tinguera aigua però no va ser així, la cascada estava como quasi sempre amb la seua característica caiguda d’aigua amb efecte pluja i el seu recés d’aigua cristal-lina.
Allà, alguns valents del grup aprofitàren per a banyar-se a pesar que l’aigua estava molt, però que molt freda.
Poc després, a menys d’un kilòmetre, arribàrem a la següent parada, en esta ocasió per a dinar en un paratge natural anomenat Fuenarices habilitat per al descans amb bancs i taules i on es troba una font d’aigua que eix per uns grans canons.
Després del dinar ja només quedava 1,5 km per arribar als cotxes però encara quedava una sorpresa final: un arc de pedra natural, una formació de roca que crida molt l’atenció i que per descomptat aprofitàrem per a fer-nos més fotos.
Una vegada acabada la ruta anàrem cap a Mora de nou a prendre el café i uns gelats en un de tants carrers bonics d’este poble.
I encara alguns del grup volien més i s’anaren al poble veí de Rubielos de Mora a 11 km i que forma part de l’associació de Pueblos más bonitos de España.
Ara ja queda una última ruta per a finalitzar la primera part de la temporada de senderisme del C.A. Puçol. Esta ruta serà el pròxim dia 16 de juny a la població valenciana de Bolbaite i que serà altra jornada refrescant d’aigua i rius.
Cada cada ruta es muy bonita, esta tampoco se queda atrás fue impresionante, Hermosas vistas ,muy buena compañía también agradecerle al guía por preocuparse de que todos disfrutemos de un día estupendo
Por segunda vez tuve la ocasión de recorrer estos senderos de Mora de Rubielos guiada por Gustavo, pero en esta ocasión todo salió perfecto, no tuvimos los imprevistos del año anterior y además pudimos bañarnos bajo la cascada de la Hiedra y visitar el famoso arco de piedra de Fuen Narices. Y como siempre no faltaron las risas y la buena compañía.
Preciosa ruta muy llevadera y con temperatura perfecta. Aunque al sol hacía calor, como es de esperar en esta época, se alternaban las sombras, y hacía un poquito de viento fresquito de Teruel que proporcionaba una sensación muy agradable.
La mayor parte del desnivel se acumula al principio de la ruta hasta el Alto de San Rafael y el Mirador, pero es bastante progresivo. Después hay un tramo bastante llano hasta la última cuesta hasta el punto geodésico, donde disfrutamos de unas vistas maravillosas y un cortado en la montaña muy impresionante.
Más tarde, cuando nos encontramos con un pequeño riachuelo, ya nos hace intuir que nos aproximamos a la cascada, una maravilla natural, llena de paz y con aguas cristalinas. Hay que decir que la bajada es algo complicada, hay que destrepar. Hay dos posibilidades de destrepe, pero también se puede llegar por el lado opuesto, que no es fácil, pero más progresivo (mejor con bastones).
Muy oportuna la llegada a Fuenarices, merendero sombrío con mesas de madera y agua, ideal para el picnic.
Como colofón el bonito, curioso y fotogénico arco de piedra, otra maravilla de la naturaleza.
En resumen, una ruta increíble e inspiradora, con un ritmo ideal que nos iba presentando lo apropiado en cada momento, GRACIAS a nuestro guía, que tenía la ruta bien estudiada y supo adecuarla al devenir de la mañana y GRACIAS a la organización por ofrecernos de nuevo esta oportunidad de disfrute.
Fue un días estupendo. Grandes rutas, grandes guías. Buenos momentos ✨⛰️