Una de les rutes més boniques i espectaculars de la Comunitat Valenciana va ser la que va organitzar el C.A. Puçol el dia 26 de maig: el Portell de l’Infern a la població de Fredes (Castelló).
Fredes és una xicoteta pedania al extrem nord de la província de Castelló que pertany a la Pobla de Benifassà i que se troba en el cor del parc natural de la Tinença de Benifassà limitant amb la província de Tarragona.
Altra vegada més, i com la ruta estava lluny de Puçol, aprofitàrem per anar el dia abans per allotjar-nos en un alberg de la Pobla de Benifassà, un allotjament que malgrat estar catalogat com alberg pareixia més un hostal per disposar d’habitacions dobles i individuals amb unes magnífiques instalacions.
El dia abans per la vesprada ens dedicàrem a visitar el poble que sent xicotet té tota classe de servicis.
Ens cridà l’atenció un lloc anomenat el jardín de Peter on un hippy ja ancià regenta unes estructures decoratives molt peculiars.
Al dia següent, després del desdejuni, pujàrem als cotxes per anar uns kilòmetres per un camí que eixia directe des del poble fins a Fredes, el punt d’inici de la ruta.
En esta ocasió 7 participants iniciàrem la caminada de quasi 13 km i al voltant dels 1000 metres d’altitud en la majoria de trams.
La Tinença és un dels paratges més salvatges de la Comunitat. Tot lo que se veu és muntanya i boscos que se perden en l’horitzó. Un bon lloc per a gaudir de natura plena.
La ruta era molt fotogènica on tens que parar a cada moment per a fer fotos. Barrancs i penya-segats són constants en tot moment. A més, la ruta no és molt concorreguda, sense apenes gent i per tant menys sorolls per lo que la jornada se va fer més agradable.
El punt més emblemàtic de la ruta és el Salt de Robert, una cascada d’aigua que se troba 2 km abans de finalitzar. Enguany, la caiguda d’aigua era molt minsa debut a l’extrema sequera que estem patint.
Quan acabàrem la ruta dinàrem com quasi sempre de picnic junt als prats que envolten Fredes. El café va ser a la terrassa d’un restaurant d’una urbanització rural pròxima.
Para mí esta ruta ha sido la más espectacular de las que he tenido el privilegio de compartir con Gustavo como guía. Y a pesar de que el «Salt de Robert» no estaba en todo su esplendor el momento ducha bajo la cascada fue una maravilla que permitió que al refrescarnos pudiésemos afrontar el último tramo, que fue el más exigente, de forma más llevadera.
Gracias por otra ruta extraordinaria, fue un día estupendo con buena compañíay que decir del guía, que cada ruta se lo curra para que disfrutemos de buenas paisajes, que por mucho que tomemos fotos ,no se reflejan lo bonito que son gracias Gustavo
Estupendo fin de semana!!
Gracias chicos por todo, nos vemos en breve
Un finde Genial, gracias!
El albergue, el jardín de Peter, la compañía y sobre todo la ruta guiada ✨