Aliaga i Pitarque: 7 i 8 de juny de 2025
Per tercer any consecutiu, en el mes de juny, els integrants del grup de senderisme del C.A. Puçol ens en vam anar de cap de setmana pernoctant en alberg.
Aquest any triàrem la població d’Aliaga, a Terol. La raó és que aquesta província sembla tindre racons infinits per descobrir.
El pla era fer dues rutes, deixant per al diumenge al matí el plat fort que era visitar el naixement del riu Pitarque. Per al dissabte a la vesprada, en un principi, volíem desplaçar-nos fins a la petita localitat de Montoro de Mezquita i fer una ruta curteta i espectacular per les passarel·les de Valloré, una ruta condicionada recentment. Per temes logístics decidírem canviar-la per una altra que també transcorria per passarel·les i molt bonica, amb l’avantatge que podíem eixir des de l’alberg sense haver de recórrer a desplaçar-nos amb cotxe. Aquesta ruta era més aviat un passeig fluvial al costat del riu Guadalope de tot just 7 km entre anada i tornada.
Óscar posant al mateix naixement del riu Pitarque després d’un passeig còmode i refrescant.
Cascada en el naixement del Pitarque. Pareix l’escenari d’una pel·lícula com El Renacido (clica a la image)
Cinta baix una de les cascades. No li importà que l’aigua caiguera congelada.
La vesprada del dissabte va ser, per tant, molt relaxada visitant la tranquil·la localitat d’Aliaga, amb una temperatura agradable i gaudint dels intensos colors verds que protagonitzen aquests paratges. Una vegada a l’alberg, ens prepararen el sopar i contemplàrem després la nit estelada a la terrassa.
El diumenge al matí, després de l’esmorzar i de recollir l’equipatge, ens desplaçàrem fins a Pitarque, una població encara més petita que Aliaga i que conté un tresor que val la pena descobrir. Més encara perquè arribar-hi és fàcil, per una senda perfectament senyalitzada i sense desnivells destacables.
El so del riu, les formes geològiques de les muntanyes, la infinitat d’espècies d’arbres i plantes, els voltors planejant sobre nosaltres, la primavera en la seua màxima esplendor, provocaren que sense adonar-nos estiguérem a la zona del naixement del Pitarque, on boniques cascades i salts d’aigua (ben freda, per cert) ens donaren la benvinguda.
Després d’una estona de gaudi on alguns del grup no tingueren problema a banyar-se baix alguna cascada, haguérem de tornar pel mateix lloc (era una ruta lineal). Aquest lloc se’ns quedarà gravat per sempre.
Malgrat el meravellós del lloc, a penes ens trobàrem gent, ja que arribar fins a aquests pobles de Terol suposa dedicar moltes hores en cotxe, per això l’ideal va ser el que nosaltres férem: passar un cap de setmana que se’ns va fer molt curt.
Les ovelles ens recorden que estem en un entorn 100 % rural
Des de Pitarque tornàrem novament a Aliaga, on havíem reservat per a dinar a la terrassa d’un restaurant, i després d’això, tornada a casa per a compartir un munt de fotos, a quina més bonica.
I amb les dues rutetes d’aquest cap de setmana ja en portem 12 de realitzades el 2025. La pròxima eixida no serà de senderisme, sinó un viatge, més que recomanable, a les illes Columbretes el pròxim 29 de juny.
Gracias Gustavo y José Faus por organizar y guiar respectivamente y en definitiva por haber hecho posible este fin de semana que efectivamente se hizo muy corto, fue un regalazo poder disfrutar del entorno, del paisaje, de los pueblos rurales y pintorescos, y por supuesto de la compañía.