
Linares de Mora-Nogueruelas. 25-5-2025
De nou a la província de Terol. I la raó és que aquesta regió té multitud de paratges bellíssims per conéixer.
Aquesta vegada vam optar per caminar el PR-TE 30, un sender que transcorre entre les poblacions de Linares de Mora a Nogueruelas, amb dues a la comarca de Gúdar-Javalambre. Una ruta lineal, aprofitant que disposàvem d’autobús que ens va deixar al primer dels pobles esmentats per a recollir-nos a la vesprada en el segon.
A les 10 del matí vam baixar de l’autobús a Linares de Mora els 25 participants que va reunir en aquesta ocasió la secció de senderisme del C.A. Puçol. 14 quilòmetres per davant, la meitat d’ells en trams exigents amb un desnivell considerable, però que per sort va haver-hi certs «descansos» on el perfil se suavitza.
Vam esmorzar poc després de passar l’ermita de Loreto (segle XVIII) al costat del riu Paulejas, que baixava amb un cabal d’aigües fresques i cristal·lines.
Vam començar la primera pujada i començava també a picar el sol que, encara que la temperatura no era molt alta, a 1500 metres d’altitud, la radiació solar era acusada.
A poc a poc els paisatges d’aquesta comarca de Terol començaven a mostrar-se, amb una bellesa maximitzada gràcies a les pluges primaverals que deixaven unes tonalitats verdes que deixen embadalit a qualsevol, a més, flors i plantes de tot tipus ens feien oblidar l’esforç en les pujades en aquesta primera part del recorregut.
Una vegada assolida l’àrea d’esbarjo de la font del Tajo, el perfil va canviar. Vam començar a baixar per pistes forestals i, de tant en tant, algun mirador natural ens oferia la possibilitat de fotografiar eixos paisatges relaxants.
A escassos 4 km de «meta», vam parar a dinar, reprenent la marxa a les 15:30 per a arribar a Nogueruelas quasi a les 17 h. Un bar a l’entrada del poble ens va alegrar l’arribada amb cerveses, gelats o refrescos, una recompensa per l’esforç realitzat durant la jornada.
Poc després, tornada a casa sense que haguérem de conduir per eixes carreteres sinuoses i amb la comoditat que se’ns va oferir de viatjar en autobús.
Recordeu que la pròxima ruta també serà a la província de Terol, a Aliaga concretament. Però, en aquesta ocasió i com ja fem des de fa un parell d’anys, passarem tot el cap de setmana allotjats en un alberg. Cap de setmana complet a les muntanyes. T’apuntes?













Ruta con paisajes impresionantes, con tonalidades de verdes que recordaban los del norte de España, fuimos 25 personas en esta ocasión, y como siempre no faltaron las risas y los buenos momentos compartidos, gracias Gustavo una vez más, y gracias también a José Montoya y a Paco por ayudar a guiar, y hacer de escoba también, que con un grupo tan numeroso es necesario…