Pavías, 30 de març: entre poetes i espàrrecs
El diumenge 30 de març vam poder fer esta bonica ruta que vam haver d’ajornar anteriorment a causa de les intenses pluges que van afectar la serra d’Espadà.
Ens vam desplaçar a la xicoteta localitat de Pavies, que té a penes 40 habitants i que és la més alta de tota la serra d’Espadà.
20 participants amb ganes de completar este itinerari que en un primer tram transcorria per una pista forestal a la qual han anomenat «senda dels poetes», ja que cada certs metres hi ha col·locada una placa amb referència als poetes més famosos de llengua castellana: Alberti, Lorca, Darío, Machado…
En este tram, algun del grup va començar a recol·lectar bona quantitat d’espàrrecs que a causa de les pluges d’estes últimes setmanes comencen a ser abundants en les zones d’ombra d’esta serra.
Este primer tram el vam recórrer ràpidament en ser pista i costa avall fins a arribar a les proximitats d’Higueras, una de les poblacions més xicotetes de la Comunitat Valenciana. No obstant això, encara que és un poble amb escassos habitants, té un encant que mereix ser visitat. Elements decoratius es repartixen pels seus carrers com bicicletes antigues, teules pintades, tests amb flors… Ens va agradar molt el seu llavador cobert i decorat amb teules pintades a mà.
En eixir d’Higueras va començar el tram més complicat de la ruta amb una pujada per senda de més de 1,5 km, però la gent ho va portar bé i a penes vam haver de fer descansos (es nota que el grup està en bona forma física).
El tram de tornada a Pavies era de baixada, primer per senda per a acabar per una pista on caminar es va convertir en un passeig agradable on la temperatura i l’escàs vent van fer que el matí fora idoni per a una jornada de senderisme.
Vam arribar al poble on ens tenien reservada una taula en la terrassa del bar per a un bon menjar casolà on vam gaudir de plats com l’olleta de Pavies, paella de verdures, bacallà, ensalades, manetes de porc, bacallà… Sens dubte, la millor manera d’acabar esta agradable ruta.
La cosa no va quedar ací. Una xica del poble, en la seua funció de guia, ens va ensenyar després del dinar un refugi subterrani construït durant la Guerra Civil donant així conclosa esta jornada tan completa en què vam tindre poesia, espàrrecs, història, gastronomia local i sobretot bellíssims paisatges per la serra d’Espadà, muntanyes que mai ens defrauden.
Ruta preciosa que a parte de su valor paisajístico es muy interesante porque discurre por dos pueblos prácticamente desconocidos pero con mucho encanto, no me queda más que agradecer a Gustavo y Paco su labor como guías en esta ocasión y añadir que como siempre disfruté mucho de la compañía y el buen ambiente generado que propició risas y ganas de repetir de nuevo con Senderismo Puzol el día 6 de abril.