6 d’abril de 2025. Pinares de Rodeno i llaguna de Bezas
En este primer diumenge d’abril ens va eixir un dia esplèndid, ideal per a una jornada de senderisme inoblidable dins del paratge protegit dels Pinares de Rodeno, en el terme de Bezas, en la serra d’Albarrasí.
Un total de 22 participants vam eixir en autobús a les 8 en punt del matí disposats a caminar els 15 km d’esta xulíssima ruta organitzada pel C.A. Puçol.
Es tractava d’una ruta fàcil, sense a penes complicacions, sense a penes desnivells durs, però realment espectacular per les zones per les quals vam transitar.
A les 10 h. vam començar la ruta amb una pujada prolongada de 3 km per pista forestal per a realitzar una segona part d’altres 3 km de baixada fins a arribar a la llacuna de Bezas, una xicoteta massa d’aigua dolça envoltada d’un bell savinar dins d’un entorn on la tranquil·litat és la protagonista absoluta, tret que arribe un grup nombrós com el nostre. Ací va ser on vam decidir esmorzar.
Continuem després per pista forestal de nou i també per una xicoteta senda que ens va portar als voltants de Bezas, una xicoteta localitat ja inclosa en la comarca d’Albarrasí.
Des de Bezas vam canviar el sender que seguíem des del principi per un altre que ens resulta més familiar, el GR10: el mateix que comença des de Puçol.
A falta d’uns 4 quilòmetres la ruta s’introduïa en el parc cultural d’Albarrasí. Ací començava el més bonic, rierols d’aigua cristal·lina, ponts de fusta per a vadejar-los, formacions rocoses d’allò més capritxoses que cridaven constantment l’atenció del visitant.
A mesura que avançàvem anaven apareixent miradors naturals, com el de la Cabeza del Hierro, enorme i espectacular, amb grandíssimes vistes en 360º. Un lloc ideal per a gaudir fent-se fotos.
Vam recórrer els escassos 2 quilòmetres que ens faltaven a través d’una baixada per un tallafocs per a arribar al punt des d’on havíem iniciat la ruta 5 hores abans.
Per a dinar se’ns va fer un poc tard (encara que estava previst). El paratge d’inici i fi de la ruta oferia grans possibilitats per al pícnic: zones enjardinades, fonts, parcs, ombres, taules i bancs… i a més acompanyats d’un sol primaveral molt agradable.
Abans de marxar cap a casa vam visitar el centre d’interpretació de Dornaque. Un edifici restaurat, molt bonic i que funciona com un museu. Dins i en cada una de les seues 3 plantes es reproduïx tota la biodiversitat i geologia que oferix el Paisatge protegit dels Pinars de Rodeno.
Es representa la fauna i flora de la zona, els humans que habitaven estos llocs fa milers d’anys, els treballs artesanals realitzats durant segles, la morfologia que han adquirit les roques i que fa que siga tan interessant i espectacular este enclavament i on vam encertar a realitzar esta ruta de senderisme.
En les següentes images un dels passos pels quals s’accedia a un dels miradors. Sembla que era complicat però tots el vam creuar sense dificultat.
En la foto del costat, una figura tallada en fusta. La vam descobrir de casualitat ja que estava fora del sender i no estava indicada.
Fue un día magnífico, disfruté a tope de la compañía y del paisaje, la ruta transcurrió por un paraje maravilloso, sobre todo al adentrarnos en el parque cultural de Albarracín y recorrerlo hasta el espectacular mirador natural Cabeza del Hierro y poder observar sus vistas de 360 grados, aunque ya solo la zona de picnic del centro de interpretación de Donarque ya era un lugar digno de visita. Gracias Gustavo una vez más por guiarnos por estos increíbles lugares.
Excelente guía y organización las pinturas muy chulas
Me ha encantado la experiencia con el grupo y los guías. Muchas gracias 🫂😊
Fue una ruta muy chula, con diversos paisajes y lugares donde uno se puede poner a pensar.
A todo esto le añadimos una gente estupenda, da como resultado un día maravilloso.
Gracias a todos y en especial a los guías