Per primera vegada, la secció de senderisme del C.A. Puçol realitza una ruta conjunta amb un altre grup de senderisme com va ser amb Pasitos Mil, el passat 8 de març. Uns 35 participants entre els dos grups ens vam reunir a Chera en un matí que amenaçava pluja, però amb una bona temperatura i sense vent.
Lucas, el coordinador de Pasitos Mil, ens va deleitar amb una magnífica ruta, fàcil i lleugera, d’uns 9 km, i amb uns paratges d’aigua i cascades extraordinaris.

Explorar Chera i el seu entorn és submergir-se en un dels racons més geològicament fascinants de la Comunitat Valenciana. És un lloc on el paisatge sembla haver sigut esculpit amb una paciència infinita.

Va ser una ruta sorprenent. Tots els senderistes que vam participar en este dia vam quedar encantats: cascades, tolls d’aigua, ametlers en flor i molta tranquil·litat, al no trobar-nos amb ningú més en tota la ruta.
Vam tindre la sensació d’estar en una altra regió, lluny de la Comunitat Valenciana. Les cascades, rius i tolls cristal·lins ens recordaven a alguna zona d’alta muntanya. I és que a penes a una hora de València tenim paratges magnífics per explorar i disfrutar.
Vam acabar abans de migdia amb la intenció de dinar de pícnic en una àrea de recreació pròxima, però just en eixe moment la pluja va fer acte de presència sense poder rematar una jornada redona.

---

Un passeig a principis de març: L’experiència caminar per Chera en esta època (com hui mateix) té un encant particular de transició:

• El clima i la llum: L’aire és fresc i nítid. La llum de març és més alta i brillant que la de l’hivern, ressaltant els ocres i rojos de les roques.
• El despertar de la flora: els primers brots verds. Gràcies a les pluges recents, el riu Reatillo baixava amb força i les fonts estaven en el seu màxim esplendor. És el moment en què els ametlers de les zones més baixes acaben la seua floració, deixant pas al verd tendre de les fulles noves.
• La sensació de pau: A diferència dels mesos d’estiu o Pasqua, al març el parc se sent privat. El so dominant no és el de la gent, sinó el murmuri constant de l’aigua i el cant dels ocells que comencen a preparar la primavera.
• La terra: El camí alforrat de pua de pi seca i, en les zones de rodeno, notaràs eixe tacte arenós i ferm tan característic.

El Parc Natural de Xera-Sot de Xera

Este va ser el primer Parc Geològic de la Comunitat Valenciana. El que el fa únic no és només la seua vegetació, sinó el seu relleu: el poble de Xera s’assenta a l’interior d’una enorme depressió tectònica (una fossa rodejada d’altes muntanyes). Passejar per ací és caminar sobre estrats que contenen la història de la Terra de fa milions d’anys.
Ací tens la traducció al valencià, mantenint el to descriptiu i natural:

---

El protagonista: L’aigua A Xera, l’aigua no és un element decoratiu; és l’arquitecte del paisatge.

Barrancs i cascades: L’orografia permet que l’aigua es precipite en llocs espectaculars com la Chorrera de las Toscas, on l’aigua ha anat depositant carbonat càlcic sobre la vegetació, creant formacions de pedra tosca quasi màgiques.

La Font del Rodenillo: Esta font és una parada obligatòria i un símbol de la puresa de la zona. Es troba en un entorn dominat pel rodeno (gres roig), que li dona nom.

L’aigua: És famosa per ser una aigua molt fina, de mineralització dèbil, que brota fresca inclús en els mesos d’estiu. És el lloc perfecte per a reomplir la cantimplora i sentir la connexió directa amb el subsol del parc.

L’entorn: El contrast entre el roig intens de la pedra i el verd dels pins rodenos és visualment impactant.