🟢 Crònica de ruta: La màgia d’Oltà entre la mar i el Penyal

L’entorn abraçava estos dos elements en un diàleg constant: d’una banda, la força de la muntanya amb el seu desnivell i, d’altra, la serenitat del Mediterrani, present en cada alenada i en cada pas que donàvem.

A més, podríem dir que hi hagué un tercer protagonista invisible: el temps regalat. Eixa fresqueta deliciosa del matí que ens despertava els sentits, per a acabar sentint el sol al final del matí, ja en mànega curta. I per fi, la pau de caminar, en una ruta on l’aire, després de les últimes rutes, ens va donar treva i ens va deixar gaudir de cada instant.

La serra d’Oltà és un escenari màgic per al senderisme. Ofereix camins amables que permeten adaptar-se al ritme de cadascú. Alguns de nosaltres decidírem acurtar certs trams, respectant el que el cos demanava, perquè Oltà està feta per a assaborir-la. És el lloc on la muntanya es rendeix a la mar, regalant-nos unes vistes que et reconcilien amb el món.

---

Ens vam reunir 13 participants en un pàrquing que, tot i ser acollidor, estava perfectament condicionat per a donar el tret d’eixida a la nostra aventura. D’entre nosaltres, quasi la meitat s’estrenaven en una ruta organitzada pel C.A. Puçol, una alegria que ens recorda que la nostra família de muntanya no para de créixer!

A les 9:45 començàvem la marxa amb 10 km per davant per un recorregut que seguia el PR-CV 340. Sabíem que la part més exigent ens esperava en la primera meitat de la ruta, però la duresa de cada costera es va esvair de pressa. Per què? Perquè l’esforç sempre té recompensa, i en aquest cas van ser les espectaculars vistes al Mediterrani i a Calp, amb la silueta inconfundible i majestuosa del Penyal d’Ifac vigilant cada pas que donàvem.

Vam començar la marxa amb una pujada per pista, molt senzilla i amb la mar sempre banyant la nostra mirada des de baix. Ben prompte, en arribar a l’Ermita Vella, vam fer la primera parada per a esmorzar. I quin lloc! Un mirador perfecte per a agafar aire i gaudir d’aquella pau; per cert, l’ermita és preciosa i val molt la pena detindre-s’hi.

Amb les forces renovades, ens esperava el repte del dia: un sender amb un desnivell un poc més exigent, d’aquells que et fan bategar el cor, però que ningú va deixar que se li ennuegara. Abans d’arribar al quart quilòmetre, la majoria del grup ja coronàvem el cim d’Oltà. Des d’aquells 570 metres d’altitud, la recompensa va ser absoluta: la majestuositat de la Serra de Bèrnia se’ns mostrava en tota la seua esplendor davant dels nostres ulls.

A partir d’ací, el camí es va tornar un autèntic plaer. Una baixada relaxant i còmoda per a comentar les millors jugades del dia, tot i que encara ens esperava algun xicotet repit de sorpresa al final per a acabar de posar a prova les cames abans de l’arribada!

Vam acabar al migdia, just a temps per a gaudir del dinar a l’àrea de pícnic al costat dels cotxes. Però la jornada encara ens guardava un últim regal: no volíem que el dia acabara tan prompte, així que ens vam desplaçar a penes 6 km fins al passeig marítim de Calp. Allí, entre cafès, cerveses i rialles en una de les seues terrasses davant la mar, vam posar el fermall d’or a un dia de germanor i natura inoblidable.

Gràcies a tots els que vau vindre i benvinguts als nous! Ens veiem en la pròxima!