Per a la huitena ruta de la temporada organitzada pel C.A. Puçol ens desplacem fins a l’ermita de les Santes (Cabanes). Un paratge exuberant de vegetació on se situa la mateixa ermita rodejada per un berenador junt amb un parell de fonts d’aigua cristal·lina. Aquest va ser el punt d’inici per a aquesta bonica ruta, de 12 km, que consistia a pujar a un dels cims més emblemàtics de la província de Castelló: el Bartolo.

20 participants ens disposàrem a afrontar una primera pujada per senda un poc exigent en els primers quilòmetres fins a arribar al cim. L’esforç valgué la pena, ja que les vistes des de dalt són realment increïbles, més encara en aquest dia que va eixir amb bona temperatura i amb un cel blau intens. Gràcies a aquest dia tan clar poguérem albirar bona part de la província de Castelló, amb el Penyagolosa a un costat i el Mediterrani a l’altre. També es veia tot el golf de València i el Montgó al fons. Però el que realment ens sorprengué fou la nitidesa amb què es veien les illes Columbretes.

Després de delectar-nos al cim i de veure la gegantesca Creu del Bartolo començàrem una llarga baixada de quasi 8 km, amb l’agradable companyia de la brisa marina. La baixada llarga, sí, però fàcil de caminar en ser per pista forestal amb algun tram asfaltat.
Una vegada de nou al punt d’inici, les Santes, vam dinar de pícnic sota les ombres que ens proporcionaven els enormes pollancres del paratge.

Una vegada de tornada, el típic café, aquesta vegada a la terrassa d’una àrea de servei. Comiat i a esperar aquesta vegada només una setmana fins a la pròxima ruta.

La muntanya del Bartolo:
Aquest cim de 729 metres és el sentinella de Castelló i concretament de Benicàssim. Els monjos dels Carmelites s’instal·laren en aquesta zona a la fi del segle XVII i, un d’ells, el Germà Bartomeu conegut com el Germà Bartolo es retirà com a anacoreta al cim, d’ací que reba el seu nom.

El desert de les Palmes:
Per què es diu així? Ens pot confondre el terme desert com una zona absent de vegetació, però aquest no és el cas. En aquesta zona la vegetació és abundant i variada. El nom de desert li ve perquè, quan els carmelites s’instal·laren ací, buscaven el silenci, allunyar-se de tot. Buscaven un «desert» per a la seua vida contemplativa.
Aquesta bonica zona està protegida i forma part dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana. Ruïnes, història, biodiversitat, paisatges, rutes i el monestir dels carmelites conformen el Desert de les Palmes.

Participares en aquesta ruta? Pots publicar un comentari ací baix.