
Las Moratillas-Font Úmbria. 4 de maig de 2025
Els canvis de temps sobtats van marcar el desenvolupament d’aquesta jornada de senderisme organitzada pel C.A. Puçol, la novena en aquest 2025. Hi havia vent considerable que va quedar en res en començar la ruta, el sol va començar a calfar, però quan s’ennuvolava el cel calia traure la jaqueta, i per a finalitzar ens va agafar una miqueta de pluja. És el que té la primavera, canvis de temps sobtats però també un camp amb tonalitats de colors diversos des dels distints verds de les oliveres, romers i freixes fins al roig radiant de les roselles.
En aquesta ocasió només 10 participants (i 2 gossetes) ens vam reunir a la localitat valenciana de Iàtova per a posteriorment desplaçar-nos fins al punt d’inici de la ruta. Una ruta d’uns 17 km que transcorria en la seua major part per pista forestal. L’objectiu era arribar als dos punts més atractius del recorregut: el campament de les Moratilles i poc després a la font de l’Ombria.
Aquests paratges pertanyents al terme municipal de Bunyol sorprenen per la seua vasta naturalesa. Vam caminar per boscos de pinedes i alzines esquitxats per freixes i arboços. També vam veure animals com voltors, raboses i sargantanes ocel·lades que algun xicotet ensurt donaven.
Esmorzàrem al campament de les Moratilles, una extensa zona d’acampada que funciona com a aula de natura baixant a continuació al riu Millars, en un entorn encara destrossat per la Dana. Des del riu vam tornar a pujar per pista fins a arribar a la font de l’Ombria, una àrea de pícnic amb una deu d’abundant aigua. Teníem la sensació d’estar en un lloc apartat de la civilització, més encara quan en aquesta ruta no vam veure a cap persona.
Acabàrem la jornada més tard de l’habitual, també cansats per haver caminat per un traçat amb molta pedra. Al final, i com sempre en acabar de menjar, vam passar una estona a la terrassa d’un bar.








En esta ocasión no he podido ir a la ruta con vosotros, pero estoy segura de que a pesar de los cambios súbitos de tiempo y de que la caminata transcurría por una localidad afectada por la DANA, habréis disfrutado de la jornada. También toca esta vez agradecer a José Montoya que se haya prestado a guiarla.
Un camino solo para nosotros, nadie más. Debido a la dana, esta ruta parece que quedará olvidada al menos un tiempo, sin embargo fue una ruta excelente, bien llevada gracias al guía, que conocía bien el entorno y supo improvisar. Buena compañía, buena gente y un día más de disfrute en la montaña.
Espero que Lúa no acabara demasiado cansada.
No para de jugar, al llegar a casa todavía quería jugar más, la saqué y seguía corriendo! Tiene mucha energía 🐾